-Què és el que més t'ha impactat sobre les malalties infeccioses?
M'han impactat molt les estadístiques de les morts per malalties infeccioses. Si bé sabia que abans de l'invenció de les vacunes i el descobriment de la penicil·lina moltíssima gent moria per infeccions, pensava que avui en dia, almenys als països del primer món, no eren una causa tan important de morts. No pensava que fos possible que cada dia morissin 10 persones només a Catalunya per sèpsia.
-Quines són les vacunes que es posen actualment als infants?
A Espanya es posen les vacunes per a l'hepatitis B i A(aquesta última només a Catalunya, Ceuta i Melilla), la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomielitis, Haemophilus influenzae tipus B (bacteria causant de meningitis, pneumònia i epiglotitis), meningococo C (bacteria causant de la meningitis C), la bacteria neumococo, el xarampió, la rubèola, la parotiditis epidémica, la varicel·la i el virus del papiloma humà (només a les nenes).
-Quines portes tu? De quines malalties es tracten?
Porto la DPT (per a la diftèria, el tètanus i la tos ferina), la poliomielitis, l'hepatitis B i A, l'Haemophilus influenzae tipus B (meningitis, pneumònia i epiglotitis), meningococo C (meningitis C) i la MMR (xarampió, rubeòla i parotiditis epidémica). No estic vacunat ni de varicel·la (la vaig passar quan era petit) ni de virus del papiloma humà (no es dona als nois).
En aquesta fotografía es pot veure l'efecte que té la presença de gel sobre una muntanya, doncs aquest la erosiona quan es desfà en aigua.
Una bonica posta de sol, és a dir, la llum solar passa per l'atmòsfera terrestre de manera paral·lela a aquesta, i això fa que la llum solar es divideixi produïnt aquests bonics colors.
L'efecte erosionant del vent i de l'aigua és tan fort que pot donar lloc a estructures naturals com a aquesta.
Les ratlles blanques i negres de la zebra són un exemple més de com la selecció natural fa que només els individus amb les millors característiques per a la supervivència continuïn la espècie, de tal manera que, durant milions d'anys, aquesta es perfecciona cada vegada més.
Una vegada més, podem veure els efectes de la selecció natural. La vida en grup comporta molts avantatges per a les espècies, així que, la majoria d'aquestes la han adoptat gràcies al mecanisme de selecció natural.
I per acabar, en aquesta fotografia que he triat es pot veure l'aspecte fastigós i amenaçador, però també impressionant, d'un àcar vist al microscopi electrònic.
Per a cuinar un ou, no és necessari utilitzar calor (encara que si volem menjar-lo és força recomanable). Podem cuinar un ou fàcilment amb un alcohol, ja sigui una beguda alcohòlica com el vodka o el whisky, etanol denaturat, metanol o isopropanol. El procès és el següent:
1-Trencar la closca de l'ou i posar-lo en un recipient.
2-Omplir el recipient amb un alcohol.
3-Esperar 1-3h per a que l'ou es "cuini".
4-No menjar l'ou, ja que bo no estarà i si hem utilitzat qualsevol alcohol que no sigui etanol no denaturat, també será tòxic.
Molt senzill, oi? Per a entendre com funciona aquest experiment hem d'entendre que passa quan cuinem un ou. L'ou està format per dos parts, la clara i el rovell. La clara és un líquid semitransparant format majoritàriament per proteïnes. El rovell és la part taronja interna formada sobretot per lípids. Quan cuinem un ou, la calor trenca els enllaços entre els aminoàcids que formen les proteïnes canviant la seva estructura, és a dir, les desnaturalitza. Això és el que causa que la clara es torni sòlida i blanca. Doncs bé, els alcohols també poden trencar els enllaços entre aminoàcids, desnaturalitzant les proteïnes formades per aquests. D'aquesta manera, podem imitar la reacció química que cuina un ou, sense calor i només amb un alcohol.
1-Qui era Alfred Nobel?
Alfred Nobel (Estocolm,1833-Sanremo,1896) va ser un químic, enginyer, inventor i fabricant d'armes suec. Tenia set germans.
Des de ben petit, va mostrar interès en la tecnología i va estudiar amb bons professors privats. Ell estava particularment interessat en els explosius i, quan al 1850 va conèixer a París a Ascanio Sobrero, inventor de la nitroglicerina, es va interessar molt en aquesta última. Sobrero desaconsellava l'ús de la nitroglicerina, ja que és un explosiu molt inestable que explota quan és expost a calor o pressió, però Nobel volia trobar una manera de controlar aquesta inestabilitat. Durant molts anys, Nobel es va dedicar a investigar-la a la fabrica del seu pare, tambè un inventor i enginyer, fins que al 1863 va inventar el detonador.
El 3 de setembre de 1864 hi va haver una explosió de nitroglicerina a una de les seves fabriques que va matar cinc persones, incloent el germà de Nobel, Emil. Això va donar a lloc, 3 anys desprès, a l'invenció de la dinamita, una forma molt estable de la nitroglicerina. Aquest invent el va fer molt famós encara que no és el seu únic invent, ja que va registrar 355 patents durant tota la seva vida.
Al 1888 va morir el seu germà Ludvig i un diari francés va publicar erroneàment la noticia de la mort d'Alfred Nobel amb el titular "El mercant de la mort és mort". L'article deia "El Dr Alfred Nobel, que es va fer ric trobant maneres de matar gent més ràpid que mai, va morir ahir". Aquest article va preocupar a Nobel de la manera en que seria recordat i el va portar a escriure al seu testament que deixaria el 94% del seu patrimoni, 31 225 000 corones sueques de l'època (aproximadament 337 milions d'euros actuals), per a crear una fundació que donés premis cada any als millors exponents en Física, Química, Medicina i Literatura. A més a més, hi hauria un altre premi anual per als majors contribuïdors a la resolució de conflictes i la pau.
2-Què és el premi Nobel?
Els premis Nobel són els premis que va establir Alfred Nobel al 1888 al seu testament. Són donats cada any als millors exponents en Medicina, Física, Química i Literatura, i se'n dona un cinquè als majors contribuïdors de la Pau. Hi ha un sisè premi Nobel, el de Ciències de l'Economia, encara que no va ser establit per Alfred Nobel sinò per un banc suec al 1968 en la memòria de Nobel. Tots els premis Nobel, excepte el de la Pau, són entregats a Estocolm, Suècia. El de la Pau és entregat a Oslo, Noruega.
3-Busca i explica un premi Nobel en Ciències dels darrers anys.
El premi Nobel de Medicina de l'any 2010 va ser per al fisiòleg anglès Robert G. Edwards. Va ser premiat per el desenvolupament de la fecundació in vitro, que va començar a estudiar des del 1960.
El guanyador del Premi Nobel de
Medicina 2010 Robert G. Edwards
Notícia de la premiació de Edwards on explica les seves investigacions que van portar al naixement de la primera nena fecundada in vitro al 1978.
%2C_Lorryia_formosa_2.jpg/538px-Yellow_mite_(Tydeidae)%2C_Lorryia_formosa_2.jpg)
