-Anamnesi: És l'informació recopilada per un especialista de la salud mitjançant preguntes al pacient, o a altres persones relacionades, amb l'objectiu de realitzar un diagnòstic. Un exemple seria, en el cas d'una possible bronquitis, el metge preguntaria al pacient quins síntomes experimenta, quant de temps fa que els experimenta, etc...
-Exploració: És el conjunt de maniobres físiques que realitza el metge per a, junt amb l'anamnesi, realiztar el diagnòstic. En l'exemple de la bronquitis, el metge auscultaria les vies respiratories del pacient, observaria la gola i possiblement demanaria una radiografia del pit per a descartar una pneumònia.
-Diagnòstic: És la determinació de la malaltia que pateix el pacient. Es fa basant-se en l'anamnesi, l'exploració i altres proves que es considerin necessaries (TAC, colonoscopies, biopsies, etc...). Una vegada fet el diagnòstic, es pot començar el tractament més adequat. En l'exemple anterior, si l'anamnesi i l'exploració apuntessin a una bronquitis, el metge la diagnosticaria.
-Pronòstic: Són les prediccions que el metge pot fer sobre l'evolució de la malaltia. Es basen en els estudis mèdics fets sobre la malaltia, en els síntomes concrets experimentats pel pacient i en els resultats de certes proves que es realitzin al pacient. En el cas de la bronquitis, el metge pot predir una recuperació més ràpida o més lenta, depenent de la severitat dels síntomes, l'extensió de l'infecció i les malalties respiratories que ja pateixi el pacient (asma, EPOC, etc...).
-Indicació terapéutica: Són les circumstancies i síntomes en els quals es considera apropiat realitzar un determinat procediment quirúrgic o un determinat tractament al pacient. En l'exemple de la bronquitis, depenent de la gravetat dels síntomes i de les contraindicacions a determinats medicaments que pateixi el pacient, el metge receptaria un tractament amb determinats antibiòtics, broncodilatadors i/o corticoesteroides. Si l'extensió de l'infecció fos molt gran i el pacient patís altres malalties respiratories o estigués inmunodeprimit, es podria fins i tot ingressar-lo.
En una analítica de sang que em van fer l'any passat he trobat els següents resultats: l'hemoglobina estava dins els valors normals (13-17g/dL), igual que els eritròcits/glòbuls vermells (cèl·lules encarregades de transportar O2 i CO2)(4,5-5,5 x 10^12/L), els leucòcits/glòbuls blancs(cèl·lules encarregades de destruïr cèl·lules extranyes i produïr anticossos) (4-12,9 x 10^9/L) (També estàn especificades les concentracions de cada tipus de leucòcit, és a dir, neutròfils, limfòcits, monòcits, eosinòfils i basòfils) i les plaquetes (123-450 x 10^9/L). La glucosa també està dins dels nivells normals (74-106 mg/dL), igual que l' alanina-aminotransferasa (un enzim el nivell en sang del cual pot, si és molt elevat, indicar problemes al fetge) (10-49 U/L), els triglicèrids (menys de 150 mg/dL), el colesterol (50-200 mg/dL), les HDL (40-60 mg/dL) i les LDL (menys de 100 mg/dL). Les HDL són l'anomenat "colesterol bo", ja que són unes lipoproteïnes que transporten el colesterol fins al fetge on és metabolitzat, evitant per tant l'acumulació d'aquest a les pareds de les artèries. En canvi, les LDL, són l'anomenat "colesterol dolent", doncs aquestes lipoproteïnes transporten el colesterol fins als teixits on s'utilitza per a produïr energia. Un nivell molt alt de LDL fa que el colesterol s'acumuli a les pareds de les artèries, donant lloc a problemes cardiovasculars.
No hay comentarios:
Publicar un comentario