Els danys invisibles que causa el sol a la nostra pell vists a través d'una càmara de raigs UV.
viernes, 25 de mayo de 2018
domingo, 13 de mayo de 2018
TASCA 12: LA TRAVESSA DE L'ESTRET DE GIBRALTAR ENNIO REINA GIAMBERINI
-En algún moment de la travessa, per culpa del cansanci, vas pensar que no ho aconseguiries?
-Considerant la quantitat de vaixells que hi havia, els forts corrents i la profunditat del mar de gairebé 1 km, com et senties mentre nedaves a l'estret?
-Considerant la quantitat de vaixells que hi havia, els forts corrents i la profunditat del mar de gairebé 1 km, com et senties mentre nedaves a l'estret?
sábado, 5 de mayo de 2018
TASCA 11: MITJANS DIAGNÒSTICS ENNIO REINA GIAMBERINI
viernes, 6 de abril de 2018
TASCA 10: HISTÒRIA CLÍNICA I ANÀLISI DE SANG ENNIO REINA GIAMBERINI
-Anamnesi: És l'informació recopilada per un especialista de la salud mitjançant preguntes al pacient, o a altres persones relacionades, amb l'objectiu de realitzar un diagnòstic. Un exemple seria, en el cas d'una possible bronquitis, el metge preguntaria al pacient quins síntomes experimenta, quant de temps fa que els experimenta, etc...
-Exploració: És el conjunt de maniobres físiques que realitza el metge per a, junt amb l'anamnesi, realiztar el diagnòstic. En l'exemple de la bronquitis, el metge auscultaria les vies respiratories del pacient, observaria la gola i possiblement demanaria una radiografia del pit per a descartar una pneumònia.
-Diagnòstic: És la determinació de la malaltia que pateix el pacient. Es fa basant-se en l'anamnesi, l'exploració i altres proves que es considerin necessaries (TAC, colonoscopies, biopsies, etc...). Una vegada fet el diagnòstic, es pot començar el tractament més adequat. En l'exemple anterior, si l'anamnesi i l'exploració apuntessin a una bronquitis, el metge la diagnosticaria.
-Pronòstic: Són les prediccions que el metge pot fer sobre l'evolució de la malaltia. Es basen en els estudis mèdics fets sobre la malaltia, en els síntomes concrets experimentats pel pacient i en els resultats de certes proves que es realitzin al pacient. En el cas de la bronquitis, el metge pot predir una recuperació més ràpida o més lenta, depenent de la severitat dels síntomes, l'extensió de l'infecció i les malalties respiratories que ja pateixi el pacient (asma, EPOC, etc...).
-Indicació terapéutica: Són les circumstancies i síntomes en els quals es considera apropiat realitzar un determinat procediment quirúrgic o un determinat tractament al pacient. En l'exemple de la bronquitis, depenent de la gravetat dels síntomes i de les contraindicacions a determinats medicaments que pateixi el pacient, el metge receptaria un tractament amb determinats antibiòtics, broncodilatadors i/o corticoesteroides. Si l'extensió de l'infecció fos molt gran i el pacient patís altres malalties respiratories o estigués inmunodeprimit, es podria fins i tot ingressar-lo.
En una analítica de sang que em van fer l'any passat he trobat els següents resultats: l'hemoglobina estava dins els valors normals (13-17g/dL), igual que els eritròcits/glòbuls vermells (cèl·lules encarregades de transportar O2 i CO2)(4,5-5,5 x 10^12/L), els leucòcits/glòbuls blancs(cèl·lules encarregades de destruïr cèl·lules extranyes i produïr anticossos) (4-12,9 x 10^9/L) (També estàn especificades les concentracions de cada tipus de leucòcit, és a dir, neutròfils, limfòcits, monòcits, eosinòfils i basòfils) i les plaquetes (123-450 x 10^9/L). La glucosa també està dins dels nivells normals (74-106 mg/dL), igual que l' alanina-aminotransferasa (un enzim el nivell en sang del cual pot, si és molt elevat, indicar problemes al fetge) (10-49 U/L), els triglicèrids (menys de 150 mg/dL), el colesterol (50-200 mg/dL), les HDL (40-60 mg/dL) i les LDL (menys de 100 mg/dL). Les HDL són l'anomenat "colesterol bo", ja que són unes lipoproteïnes que transporten el colesterol fins al fetge on és metabolitzat, evitant per tant l'acumulació d'aquest a les pareds de les artèries. En canvi, les LDL, són l'anomenat "colesterol dolent", doncs aquestes lipoproteïnes transporten el colesterol fins als teixits on s'utilitza per a produïr energia. Un nivell molt alt de LDL fa que el colesterol s'acumuli a les pareds de les artèries, donant lloc a problemes cardiovasculars.
-Exploració: És el conjunt de maniobres físiques que realitza el metge per a, junt amb l'anamnesi, realiztar el diagnòstic. En l'exemple de la bronquitis, el metge auscultaria les vies respiratories del pacient, observaria la gola i possiblement demanaria una radiografia del pit per a descartar una pneumònia.
-Diagnòstic: És la determinació de la malaltia que pateix el pacient. Es fa basant-se en l'anamnesi, l'exploració i altres proves que es considerin necessaries (TAC, colonoscopies, biopsies, etc...). Una vegada fet el diagnòstic, es pot començar el tractament més adequat. En l'exemple anterior, si l'anamnesi i l'exploració apuntessin a una bronquitis, el metge la diagnosticaria.
-Pronòstic: Són les prediccions que el metge pot fer sobre l'evolució de la malaltia. Es basen en els estudis mèdics fets sobre la malaltia, en els síntomes concrets experimentats pel pacient i en els resultats de certes proves que es realitzin al pacient. En el cas de la bronquitis, el metge pot predir una recuperació més ràpida o més lenta, depenent de la severitat dels síntomes, l'extensió de l'infecció i les malalties respiratories que ja pateixi el pacient (asma, EPOC, etc...).
-Indicació terapéutica: Són les circumstancies i síntomes en els quals es considera apropiat realitzar un determinat procediment quirúrgic o un determinat tractament al pacient. En l'exemple de la bronquitis, depenent de la gravetat dels síntomes i de les contraindicacions a determinats medicaments que pateixi el pacient, el metge receptaria un tractament amb determinats antibiòtics, broncodilatadors i/o corticoesteroides. Si l'extensió de l'infecció fos molt gran i el pacient patís altres malalties respiratories o estigués inmunodeprimit, es podria fins i tot ingressar-lo.
En una analítica de sang que em van fer l'any passat he trobat els següents resultats: l'hemoglobina estava dins els valors normals (13-17g/dL), igual que els eritròcits/glòbuls vermells (cèl·lules encarregades de transportar O2 i CO2)(4,5-5,5 x 10^12/L), els leucòcits/glòbuls blancs(cèl·lules encarregades de destruïr cèl·lules extranyes i produïr anticossos) (4-12,9 x 10^9/L) (També estàn especificades les concentracions de cada tipus de leucòcit, és a dir, neutròfils, limfòcits, monòcits, eosinòfils i basòfils) i les plaquetes (123-450 x 10^9/L). La glucosa també està dins dels nivells normals (74-106 mg/dL), igual que l' alanina-aminotransferasa (un enzim el nivell en sang del cual pot, si és molt elevat, indicar problemes al fetge) (10-49 U/L), els triglicèrids (menys de 150 mg/dL), el colesterol (50-200 mg/dL), les HDL (40-60 mg/dL) i les LDL (menys de 100 mg/dL). Les HDL són l'anomenat "colesterol bo", ja que són unes lipoproteïnes que transporten el colesterol fins al fetge on és metabolitzat, evitant per tant l'acumulació d'aquest a les pareds de les artèries. En canvi, les LDL, són l'anomenat "colesterol dolent", doncs aquestes lipoproteïnes transporten el colesterol fins als teixits on s'utilitza per a produïr energia. Un nivell molt alt de LDL fa que el colesterol s'acumuli a les pareds de les artèries, donant lloc a problemes cardiovasculars.
viernes, 23 de marzo de 2018
TASCA 9: STEPHEN HAWKING ENNIO REINA GIAMBERINI
Stephen Hawking va centrar el seu treball en l'estudi de les lleis bàsiques que governen l'univers. Concretament, va afirmar que la teoría de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tindre un principi, en el Big Bang, i un final, en els forats negres. Per aquest motiu, va intentar unificar la relativitat amb la teoría quàntica en una única "teoría del tot". Desenvolupant aquesta teoría va descubrir les "radiacions de Hawking", que escapen dels forats negres, i va estructurar el Big Bang en diferents fases.
domingo, 25 de febrero de 2018
TASCA 8: EL SEGON CERVELL ENNIO REINA GIAMBERINI
- Feu tres línies de resum del vídeo on surtin les idees principals.
En aquest episodi del programa "Retrats" el psiconeuroinmunòleg Xevi Verdaguer ens explica la important connexió que té l'intestí amb el sistema nerviós. Per exemple, Verdaguer diu que el 80% dels neurotransmissors del cos (dopamina, serotonina, histamina, GABA, etc...) es produeixen al intestí. També destaca el paper que té l'excès d'histamina en malalties com la fatiga crònica o dolors crònics i com aquest excès sovint és produït per defincies dels enzims intestinals que metabolitzen l'histamina.
-Busqueu i publiqueu alguna recepta de cuina saludable amb els aliments més destacats en aquest vídeo.
Espaguetis de carbassa amb espàrrecs:
-Ingredients:
En aquest episodi del programa "Retrats" el psiconeuroinmunòleg Xevi Verdaguer ens explica la important connexió que té l'intestí amb el sistema nerviós. Per exemple, Verdaguer diu que el 80% dels neurotransmissors del cos (dopamina, serotonina, histamina, GABA, etc...) es produeixen al intestí. També destaca el paper que té l'excès d'histamina en malalties com la fatiga crònica o dolors crònics i com aquest excès sovint és produït per defincies dels enzims intestinals que metabolitzen l'histamina.
-Busqueu i publiqueu alguna recepta de cuina saludable amb els aliments més destacats en aquest vídeo.
Espaguetis de carbassa amb espàrrecs:
-Ingredients:
La part allargada de la carbassa
Mig manat d'espàrrecs verds
Oli d'oliva o de coco
Sal marina sense refinar
Alfàbrega (o qualsevol altra espècia que agradi, tipus orenga, herbes provençals, etc.)
Preparació:
Preparació:
- Preescalfar el forn al màxim.
- Separar la part allargada de la carbassa de la rodona. És a dir, tallar per on acaba la part allargada i comença la rodona.
- Amb un pelador de verdures, pelar la carbassa.
- Un cop pelada la part allargada de la carbassa, partir per la meitat per a que quedin dos trossos més petits i poder fer millor els espaguetis amb la màquina Spirali.
- Preparar una safata de forn i untar amb una mica d'oli de coco o d'oliva.
- Fer espaguetis dels dos trossos de carbassa amb Spirali. Primer un i després l'altre, i que caiguin sobre la safata.
- Afegir una mica d'oli, sal i l'alfàbrega; mesclar-ho bé per a que quedin untats bé tots els espaguetis.
- Posar els espaguetis al forn durant 7 minuts a 180º.
- Mentres es fan els espaguetis, posar aigua a bullir.
- Tallar els espàrrecs a trossos petits amb les mans. Descartar la part més dura.
- Afegir sal a l'aigua bullent i després els espàrrecs.
- Bullir 3-4 minuts.
- Retirar els espaguetis del forn i posar en el plat.
- Escórrer els espàrrecs i afegir-los als espaguetis.
- Opcionalment, s'hi pot afegir unes llavors de carbassa, o també alguna salsa.
lunes, 12 de febrero de 2018
TASCA 7: LA DONA A LA CIÈNCIA
El percentatge de dones en els estudiants de carreres científiques és prop al 50% però aquests nombres van disminuïnt molt quant més alt sigui el nivell d'estudi postuniversitari (doctorat, postdoctorat...) o càrrec a una universitat.
Aquesta dada sobre l'anomenat "sostre de vidre" va ser el que em va impactar més de la conferència doncs ja sigui per discriminació, conscient o no, de la dona (aquesta és sovint considerada menys hàbil que un home només pel seu sexe) o per tendències socials (les dones demanen més baixes per a cuidar els fills que els homes cosa que disminueix la seva capacitat d'arribar a un càrrec més elevat) el que està clar és que les dones es graduen a la universitat però poques arriben al "cim".
La diferència de salari també està força present com en tots els àmbits laborals, no només en els científics. El que resulta xocant és que sovint aquesta discriminació la produeixen no només els homes, sinò també les dones que es troben en alts càrrecs. Això ens indica que aquesta discriminació és causada per la societat com a conjunt i pels valors que aquesta té arrelats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)